Garantia de col·lateralització (significat, tipus) | Com funcionen les garanties de préstecs?
Significat de col·lateralització
La paraula garantia prové de la paraula Garantia, que significa que s’ofereix garantia (actiu) contra el préstec del prestatari que proporciona al prestador la seguretat de la recuperabilitat de l’import prestat. Si el prestatari incompleix la devolució d’un préstec, el prestador té dret a recuperar el seu préstec de la garantia garantida amb ell. En aquest procés, un actiu es compromet amb el prestador que té un càrrec sobre el mateix i actua com un recurs en cas d'incompliment del prestatari.
Hi ha diversos tipus d’actius que es podrien utilitzar com a garantia, com ara joies, immobles, vehicles, inventaris, etc.
Com funcionen els préstecs col·laterals als bancs?
En general, els bancs i altres institucions financeres tenen una proporció màxima suggerida sobre el valor del préstec, la qual cosa implica que l'import màxim del préstec no pot superar, en cap cas, un% específic del valor de l'actiu. Això es pot explicar millor amb l'ajut del següent exemple:
BoA Bank té una proporció màxima de valor del 80% i la senyora Susan posseeix una propietat al carrer Fame, Nova York, que té un valor de mercat de 800.000 dòlars EUA i s’ha acostat a BoA per obtenir un préstec per a la seva nova empresa i s'ha ofert a proporcionar l'esmentada propietat com a hipoteca.
Segons la proporció màxima de valor fixada pel banc, la senyora Susan pot obtenir un préstec màxim de 720.000 dòlars.
Tipus de garantia de préstecs
Com que la garantia és un mecanisme per garantir el préstec ofert pel prestador, es pot utilitzar per a diversos tipus de facilitats de préstec que ofereixen el banc o les institucions financeres. Alguns tipus de préstecs per als quals es pot utilitzar la garantia són els següents:
# 1 - Préstecs hipotecaris
Un préstec hipotecari fa referència al préstec utilitzat contra el títol de la propietat. Un préstec hipotecari implica el pagament regular d’interessos i de principal.
El títol de la propietat hipotecada contra el préstec queda en mans del prestador fins que el prestatari hagi amortitzat el préstec, data en què el títol es transfereix al prestatari. En cas que el prestatari incompleixi la devolució de l'import principal o dels interessos, el prestador pot vendre la propietat hipotecada per recuperar l'import que li correspon.
# 2 - Préstecs comercials
Hi ha diversos tipus de préstecs que utilitza una empresa, com ara un descobert bancari, préstecs a termini, emissió de bons, etc. Els préstecs comercials poden tenir tot tipus d’actius com a garantia, per exemple, un préstec utilitzat per a la compra d’equips per part d’un hospital pot tenir l’equip comprat de manera hipotecada al banc. Es compromet a proporcionar seguretat al prestador, que el seu import seria amortitzat i, en cas d'incompliment per part del prestatari, el prestador té dret a recuperar l'import degut, mitjançant la venda d'equips tan hipotecats.
De la mateixa manera, els bons o obligacions emesos per l’empresa podrien tenir un càrrec sobre els béns immobles específics de l’empresa, que poden ser venuts pels subscriptors d’aquests instruments, en cas d’incompliment de la devolució del principal o dels interessos, per part de l’empresa.
# 3 - Préstecs a inversors
Moltes vegades les empreses de corretatge permeten als inversors obtenir préstecs contra els títols que tenen. Els inversors que no tinguin fons suficients al compte i vulguin negociar amb el marge permès per les empreses de corretatge poden aprofitar el marge en funció del valor dels títols que tinguin al seu compte.
L’import del marge permès acostuma a ser múltiple del valor dels valors mantinguts al compte i aquest marge només es permet durant un breu període de temps, després del qual s’ha de liquidar mitjançant la venda de valors comprats o afegint més fons als comptes.
Conclusió
La garantia és un mecanisme per garantir préstecs oferint actius al prestatari com a garantia. Aquest tipus de garanties solen proporcionar un accés més ràpid i segur als préstecs. Els bancs i les institucions financeres consideren la relació màxima entre el valor i el préstec abans d’alliberar els préstecs a particulars o empreses.