Relació de dependència (definició, fórmula) | Exemple de relació de dependència

Definició de la relació de dependència

La ràtio de dependència es defineix com la ràtio entre la població que comprèn el grup d’edat que consta de persones en edat no laboral i la població que forma part del grup en edat de treballar. De vegades també es denomina relació de dependència total. El grup d’edat esmentat a la definició de la relació de dependència es considera generalment com:

  • Edat laboral: De 15 a 64 anys
  • Edat no laboral: De zero a 14 anys i 65 anys o més

Depenent de la mostra de dades, aquests grups d’edat poden variar. Per exemple, és possible que en un país no es permeti treballar a persones menors de 18 anys. En aquest cas, el grup d’edat de 15 a 18 anys també es considerarà com a edat no laboral.

Tipus

Segons els grups d’edat, aquesta proporció es pot classificar en dues parts, la proporció Joves i la gent gran. La ràtio de joventut se centra només en els menors de 15 anys, mentre que la ràtio de dependència de la gent gran inclou només aquells de 65 anys o més.

Fórmula de la relació de dependència

A continuació es mostra la fórmula de la relació de dependència.

Fórmula de la ràtio de dependència = (Nombre de persones dependents o grup d'edat no laboral) / (Població d'entre 15 i 64 anys)

A mesura que augmenta l'edat de la població, augmenten les necessitats de la població en general i augmenta la pressió sobre la població en edat de treballar.

  • Alta dependència (Digueu més amunt de "1"): indica que les persones que pertanyen al grup en edat de treballar, així com a tota l'economia, estan sotmeses a càrregues, ja que necessiten donar suport a l'envelliment de la població.
  • Baixa dependència (Digueu a continuació "1"): és beneficiós per a l'economia, ja que la població del grup en edat de treballar és majoritària.
Ràtio de dependència = Ràtio de dependència juvenil + Ràtio de dependència de la gent gran

Exemple de relació de dependència

Suposem que un país té una població de 1.000 persones classificades per edats de la següent manera:

Per tant, la relació de dependència serà -

  • = (250 + 250) / 500
  • = 1

Interpretació

Aquí teniu el gràfic del lloc web del Banc Mundial que descriu la tendència mundial de la relació de dependència.

Font: Banc Mundial

Mostra com la ràtio s’ha reduït al llarg dels anys fins al 2015, cosa que indica que la classificació per edats de la població mundial ha estat complementària al creixement econòmic mundial. Tot i això, la tendència sembla canviar a partir del 2015, ja que sembla que el gràfic comença a pujar. Indica que la proporció del grup en edat laboral es reduirà i augmentarà la càrrega d’aquest grup.

De la mateixa manera, aquí teniu la taula que descriu les relacions de dependència de diferents països (el millor i el pitjor):

Les dues taules indiquen clarament com la proporció de la població del grup d’edat laboral en la població total del país pot afectar la seva economia.

Tots els 5 països (ràtio de dependència més baixa): Qatar, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Maldives i Singapur estan desenvolupats econòmicament o són les economies emergents del món. Mentre que a l’altra banda, quan considerem els països de la part inferior dels 5 (índex de dependència més alt) segons la ràtio, tots els cinc països no estan anant bé econòmicament, excepte Nigèria.

Usos

Classifica la població en edats laborals i no laborals, cosa que facilita la comptabilització de les persones que tenen la capacitat d’obtenir els seus ingressos i les que no tenen o és ‘probable’ que no guanyin ingressos.

Per a anàlisis econòmiques:

  • Ajuda a analitzar el canvi de població
  • També ajuda a entendre les tendències d’ocupació, ja que si hem de calcular la taxa d’ocupació del país, hauríem de considerar només la població del grup d’edat laboral

Per a la gestió de polítiques públiques per part dels governs:

  • Ajuda el govern en la gestió de polítiques perquè si augmenta la ràtio de dependència, pot ser que el govern hagi d’augmentar els impostos que estan sotmesos al grup d’edat laboral, com l’impost sobre la renda.
  • És possible que el govern hagi de proporcionar subvencions per a les necessitats diàries per compensar les despeses del grup d’edat que no cobra
  • La ràtio de dependència també pot ajudar a desenvolupar polítiques de medi ambient i infraestructures, ja que el grup en edat de treball tindrà un impacte més significatiu sobre el medi ambient i la demanda de millors infraestructures també serà més elevada

Limitacions

  • La comparació de la relació de dependència entre els països pot no proporcionar una visió general precisa, perquè els diferents països tenen diferents regulacions relacionades amb l’edat mínima que ha d’assolir l’individu abans de començar a treballar i també la regulació sobre l’edat de jubilació segons els diferents llocs de treball.
  • Depenent de la cultura del país, és possible que les persones tendeixin a guanyar abans per independitzar-se. A més, algunes persones poden retardar la seva jubilació en uns anys.
  • És possible que una proporció de la població en edat de treballar no estigui realment ocupada a causa d’altres factors com ara que encara estudien o que tenen malalties o discapacitats

Conclusió

Després de considerar els avantatges i les limitacions de la relació de dependència, es pot concloure que és un indicador útil per entendre la situació econòmica del país. Tanmateix, implica múltiples suposicions:

  • En primer lloc, només guanyen les persones del grup d’edat de 15 a 64 anys. I, cada individu d’aquest grup d’edat guanya i contribueix a l’economia
  • En segon lloc, ningú del grup d’edat inferior a 15 anys o superior als 65 anys no cobra

Tots dos supòsits són molt poc realistes i, per tant, és important que, tot i inferir la relació de dependència, considerem també les taxes de participació laboral d’aquests grups d’edat.

Per tant, aquesta ràtio no s’ha d’utilitzar com a eina autònoma per analitzar la situació econòmica del país. S'hauria de complementar amb altres mètriques que proporcionin una visió general de la dependència econòmica de la població.